Amb b apnea, apte, aptitud abdicar, abdomen, abjurar, abnegat, abscissa, absent, absenta, absis, absoldre, absorbir, abstenir-se capçal, capdamunt, capdavall, capficar, capgirar, capvespre cabdal, cabdell, cabdill opció, optar, òptica, òptim obcecar, objecte, obscur [...]

[Se conjuga como: acordar] v tr 1 ant [revolver] trastornar, capgirar, regirar. v pron 2 [la mente] trastocar-se, tornar-se boig.  [...]

v tr 1 [revolver] trastornar, trasbalsar, regirar, capgirar, sollevar. 2 [perturbar] capgirar, trastornar, pertorbar. Trastornar un imprevisto un plan de trabajo, capgirar un imprevist un pla de treball. 3 fig trastornar, torbar, alterar, trasbalsar. 4 fig trastornar, trasbalsar. Su fracaso le [...]

1 capgirar, tombar. 2 (trabucar-sepron.) equivocar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [desordenar] desendreçar, capgirar, desordenar. Alguien me ha trabucado las fichas, algú m'ha capgirat les fitxes. 2 [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. Han trabucado los telegramas, han confós els telegrames. 3 [al hablar, cambiar letras, palabras] trabucar. v pron 4 [...]

capgirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció i efecte d'invertir, de capgirar les relacions entre dos pols, entre dos composts, entre dues parts o entre dues persones. [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [palabras] trabucar. 2 [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. 3 [el orden] capgirar.  [...]

Operació consistent a capgirar el sòl amb la finalitat de facilitar l'accés d'oxigen necessari, evitar l'excés d'humitat i homogeneïtzar el material. [...]

v tr 1 desajustar. Desajustar un mecanismo, desajustar un mecanisme. 2 fig trastornar, alterar, pertorbar, capgirar. v pron 3 [romper un contrato] desdir-se, desnonar tr, descomprometre's.  [...]